Fer el ronso
Fer el ronso
Fa anys que estic jubilada i em llevo a l’hora que em ve de gust, i això, depèn del dia però acostuma a ser quarts de nou les nou i a vegades quarts de deu. Fa tant temps que em llevo quan se’m acaba la son que ja ho trobo normal. Però fa poc m’he proposat d’aprofitar la llum del dia i vull llevar-me a les set, quarts de vuit. Em poso el despertador i quan sona l’apago i em quedo fent el ronso. Torno a poder fer el ronso! Quan em llevava a l’hora que volia, no feia el ronso, per fer-lo has de llevar-te més tard del que t’has proposat.
Quan sona el despertador començo a pensar que no cal llevar-se tan aviat, les coses que vull fer les puc fer més tard. A dintre el llit estic bé, a fora fa fred, per què vull anar a fora? Dono voltes i més voltes. Em poso del costat esquerre i “penso que bé que estic!”. Llavors, em giro del costat dret, estic bé, penso, m’hi quedo una estona més, m’ho impedeix. Però de fons sempre hi ha el pensament “llevar-se tard està malament”, tothom ho sap, “a quien madruga Dios le ayuda”.
Algú em va explicar que un avi li deia al seu net que als dematins tenia dintre seu una gran batalla entre el dimoni i l’àngel de la guarda. El dimoni li deia “quedat al llit, no et llevis” i l’àngel, “llevat i tot anirà bé!”.
—I qui guanya? —pregunta el net.
—Sempre l’àngel, però a vegades li costa una hora o dues…
És una història que em fa molta gràcia perquè és exactament el que em passa a mi.
La meva il·lusió és llevar-me a l’hora que em vingui de gust sense recriminar-me res a mi mateixa per culpa de les creences que la societat ens fica al cap. Ser la mestressa dels meus actes.
Dibuix digital titulat “Flors”. Comprar a la botiga
Comparteix-ho si t'ha agradat!