Estar enamorat vol dir moltes coses, suposo que cadascú té la seva versió. Per mi vol dir que l’enamorat et troba totes les gràcies i això em fa sentir bé. I el fet d’estar enamorat l’associo a la joventut, ja sé que hi ha gent gran que s’enamora, però és menys freqüent. I bé, què passa quan som joves? Que busquem saber què està bé i què està malament, com a mínim a mi em passava. Quan anava a veure una pel·lícula buscava qui era el que actuava bé, qui era el que em podria servir de model. I qui és l’enamorat sinó el teu model? El meu enamorat era el meu model. Volia parlar amb ell, volia saber que opinava de les coses que passaven, dels temes importants de la vida… i això a poc a poc m’ha anat passant, ja no busco un model, molt a poc a poc he anat aprenent a ser jo la meva pròpia guia. Escolto a quasi tothom, i aprenc moltes coses noves, però el concepte de bé i de mal ha canviat molt en la meva ment, no crec que hi hagi coses que estiguin bé i coses que estiguin malament, crec que tot depèn de les circumstàncies. 

No crec en el bé i el mal, i això em dona molt relaxament.