Llegir novel·les està bé, et distreu, sí? Fa un temps em dedico a escriure, he escrit una novel·la i una narració curta, amb el que entenc que he de llegir per inspirar-me, per veure com ho fan els altres. Durant molts anys només he llegit assajos, però ara vull escriure novel·les o sigui que llegeixo novel·les.

A mi em costa trobar una novel·la que em distregui. Una història d’amor, no em distreu, ja m’ho sé. Un drama de la guerra, em deprimeix, un drama de la vida, em deprimeix… en general les històries que m’expliquen ja me les conec més o menys i no em distreuen. Només hi ha dos tipus de llibres que m’agraden. Uns, els que em fan riure com el P. G. Wodehouse, i dos, els de misteri.

Novel·les que facin riure n’hi ha molt poques, o potser n’hi ha moltes i jo no les conec, de moment només conec a Wodehouse. I les de misteri m’agraden només algunes, no ha d’haver-hi massa sang i fetge ni massa dolents, m’agrada l’Andrea Camilleri i la Louise Penny. Per què m’agraden les novel·les de misteri? Perquè com a mínim estic interessada a saber qui és l’assassí. No és gran cosa, però alguna cosa és.