Avui he anat a la piscina, hi vaig sovint. Nedo una mitja hora, després faig estiraments a la piscina petita i calenta i després faig una mica de sauna. Avui els nens i nenes no van a l’escola perquè es festa, i els de la piscina aprofiten per fer més exercicis amb ells. Normalment, vaig a nedar cap a les dues del migdia i estic pràcticament sola perquè és l’hora que tothom dina. I avui que és festa segueixo amb el meu horari, però no estic gaire sola. Dels vuit carrers que té normalment la piscina avui només ens en deixen dos pels nadadors, tot l’altre espai està ocupat per moltes nenes que fan ballet aquàtic. Hi ha dos grups que entrenen al mateix temps. Posen la música molt alta, per sentir-la a sota l’aigua suposo, i a més les monitores picant amb un pal metàl·lic a la cadira on seuen, metàl·lica també, per donar-los el ritme a les nenes. Total nedo enmig d’una mica de soroll. Després me’n vaig a fer estiraments i sauna. A la sauna m’estiro de manera que puc veure la piscina i em distrec una mica. Ara les nenes se’n van i apareixen molts nens. Es posen a nedar com bojos. Són molts, tants com les nenes d’abans, però organitzen molt més xivarri. I no sé per què, però segueix havent-hi música i quasi tan alta com abans. Ara veig que preparen unes porteries fetes amb cons i penso que jugaran a waterpolo. És clar, penso, les noies feien uns jocs on cooperaven, i intentaven fer bonic —i de fet ho aconseguien— i, en canvi, els nois neden en desordre i fan un joc competitiu. Com al món.

Quan ja m’he quedat tranquil·la amb els meus pensaments sobre el món, veig que tots els nens surten de l’aigua i es reuneixen al voltant del monitor. Veig que arriba una nena, d’uns dotze o tretze anys com tots ells. Una nena? Penso, què fa aquí? Ara n’arriben més, 2, 3, 4… fins a set nenes apareixen. Ara fan dos equips, i es tiren a l’aigua. El joc comença, el monitor llença la pilota al mig i els dos equips competeixen per agafar la pilota, les nenes es queden a darrere. Defensen, penso. I sí, defensen, però no es mouen gaire, el monitor sel’s hi acosta i els hi diu:

—Va! Moveu-vos!

Penso, com al món, les noies provem de fer de tot, però encara ho fem amb timidesa.